Podria dir que “me’l imachinava més gran”. Aquest supervendes que, segons diuen, ha estat la base del moviment dels indignats, et deixa amb ganes de més, com un aperitiu, però a diferència de l’aperitiu, desprès no hi ha res.Gairebé hi ha més substància en el próleg de JL Sampedro, o en la biografia de l’autor que acompanya totes les edicions.
Hessel es limita a enumerar algunes de les raons per a la indignació i la insurrecció pacífica, que no aprofundeix gaire. Se’l ha acusat de pamfletari: la veritat, crec que no arriba ni a això. Esperem que el seu següent llibre aprofondeixi en aquestes idees i el seu desenvolupament.
Però, personalment, em sembla molt més provocador el documental “Inside job” (on veiem que tots els “dolents” estan ara a l’administració Obama), i molt més ben documentat i desenvolupat en quant a tesi.
De Hessel en queden algunes frases amb les que no podem sinó estar d’acord, però poca indignació desperta si no veníeu indignats de casa.
