Parodia de Hamlet, basada en el poder de la paraula per a manipular les masses. Les bruixes de Lancre custodien al príncep hereu, i el donen a una familia d’actors ambulants. Contra tot pronòstic, esdevindrà un actor vocacional que no vol fer-se càrrec de tron, i aquest passa al bufó de la cort.
És un dels llibres de les bruixes de Lancre: la despòtica matriarca Nanny Ogg, la sàvia Granny Weatherwax, i la jove Margrat, a la que li agrada la parafernàlia d’espelmes, quincalla amb poder ocults, i els aquelarres, per a desesperació de les dues més grans.
Veiem com el poder utilitza l’art per a les seves finalitats: l’usurpador encarrega una obra teatral que el retrati com a monarca bondadós.
Veiem com aixó de la sang blava està sobrevalorat, o com deien els romans “mater semper certa est”, però el pare ja seria tot un altre tema.
Les habituals cites:
"There must be a hundred silver dollars in here," moaned Boggis, waving a purse. "I mean, that's not my league. That's not my class. I can't handle that sort of money. You've got to be in the Guild of Lawyers or something to steal that much."
Un membre del gremi de lladres, tenint escrúpols.
"I'd like to know if I could compare you to a summer's day. Because -- well, June 12th was quite nice, and..."
El bufó, intentant fer la cort a Margrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.