És un llibre que vaig estar a punt de regalar a una nena de 12 anys, i per sort, no ho vaig fer. Finalment vaig decidir guiar-me pel bon criteri de no regalar un llibre que no he llegit.
El gènere fantàstic m’agrada, potser per la creació de móns paral·lels, potser perquè permet dir coses que en una novel·la realista queden poc subtils, potser perquè els grans llibres de gènere fantàstic tenen diversos nivells de lectura, potser perquè com a entreteniment trobo que no tenen rival.
Cap d’aquestes virtuts es troba a Wicked, de Gregory Maguire. La història és una mena de spin-off del Mag d’Oz, que pretén explicar-nos la vida i els temps de la Malvada Bruixa de l’Oest. Al naixement d’una nena verda i lletja en una família desestructurada, en un temps de convulsió social i dictadura, segueixen un munt de subtrames que no s’acaben de tancar; un personatge principal que és sistemàticament malinterpretat i menyspreat (la bruixa); que ni tan sols és bruixa; sexe i violència morbosos i gratuïts; desesperança sense fi; trames polítiques que no aclarim mai; una història romàntica forçada, i un final precipitat desprès de torturar al lector durant 500 pàgines.
Resumint: no cal que perdeu el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.