O sigui, "Voldria que algú m'esperés en algun lloc". Es tracta d'un recull de contes d'Anna Gavalda, una autora francesa que comença a ser traduïda en el nostre país. Estem davant, al meu modest (o no) entendre, d'una sólida narradora. Domina plenament la técnica del diáleg, que en cap moment sembla forçat; és talment com escoltar d'amagat les converses dels seus personatges.
Els contes enganxen des de la primera frase, i no es poden deixar fins al final, tot i que en realitat no hi passi gran cosa. L'emoció es dosifica sàviament, i es gaudeix de cada línia.
Perfecte per aconseguir que la platja desaparegui al nostre voltant.
Els contes enganxen des de la primera frase, i no es poden deixar fins al final, tot i que en realitat no hi passi gran cosa. L'emoció es dosifica sàviament, i es gaudeix de cada línia.
Perfecte per aconseguir que la platja desaparegui al nostre voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.