LES CONTES DU CHAT PERCHÉ

Marcel Aymé ens narra, des de la perspectiva de les seves protagonistes Delphine i Marinette, dues nenes, la vida en una granja.
Es tracta de literatura apta per a nens, però també per a adults, on les nenes parlen amb els animals com si fossin persones, però els adults se'ls miren des d'una perspectiva purament utilitària.
Els animals i les nenes son còmplices, sovint, davant dels pares,  que exerceixen la seva autoritat sense consultes, i que tenen sota el seu poder als anteriors.
A l'estil de les faules i amb tocs animalistes, son uns contes tendres i divertits alhora. per recuperar una mica el nen interior.

UN BELLÍSIM CADÀVER BARROC

Josep Piera ens narra les seves memòries d'una estada a Nàpols, entre els anys 58-86.
La misèria i la  brutícia, omnipresents, es barregen amb la història noble de la ciutat, i amb la narració de la vida quotidiana allí.
Més enllà dels tòpics (o no) i de la criminalitat que narra Gomorra, veiem que la vida diària dels habitants de Nàpols no es gaire diferent de la dels habitants de qualsevol ciutat.
El to es una mica pedant al principi, com si l'autor, professor universitari, no baixés de la tarima per narrar,  però abandona la pedanteria en ser seduït, tanmateix, per la ciutat que menyspreava.

MEN AT ARMS

Un nou llibre del mai prou reconegut i ara enyorat Terry Pratchett.
En la 15 novel.la del Món Disc, i segona de la Guàrdia, una facció de l'aristocràcia, liderada per Edward D'Eath, vol restaurar la monarquia per recuperar el poder perdut.
El capità Carrot, fill adoptiu de nans, resulta ser-ne l'hereu legítim, encara que no està gaire interessat en ser el nou monarca.
Al mateix temps, el capità Vimes es prepara per al seu casament amb lady Sybil Ramkin, i per passar a formar part d'aquesta aristocràcia que li queda tan lluny. Mentrestant, lluita perquè la Guàrdia tingui major diversitat, incorporant-hi nans, trolls i fins i tot una dona llop.
Mentrestant es produeix una sèrie de misteriosos assassinats, que Lord Vetinari prohibeix investigar, per assegurar-se que, efectivament, siguin investigats.
A destacar el contrast entre Carrot, l'honestedat en persona, i el més curtit capità Vimes. Per la resta, una bona parodia de les novel.les policíaques.

“Dwarfs were not a naturally religious species, but in a world where pit props could crack without warning and pockets of fire damp could suddenly explode they'd seen the need for gods as the sort of supernatural equivalent of a hard hat. Besides, when you hit your thumb with an eight-pound hammer it's nice to be able to blaspheme. It takes a very special and strong-minded kind of atheist to jump up and down with their hand clasped under their other armpit and shout, "Oh, random-fluctuations-in-the-space-time-continuum!" or "Aaargh, primitive-and-outmoded-concept on a crutch!” 
Nans i religió

“If you had enough money, you could hardly commit crimes at all. You just perpetrated amusing little peccadilloes.” 

EL POETA DEL POBLE

Novel.la d'Andreu Carranza sobre la biografia d'un dels poetes nacionals catalans, Jacint Verdaguer.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.

MORE FOOL ME

Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o  trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...

FLAWED DOGS

Novel.la de Berkleley Breathed, més conegut com a il·lustrador. El gos de raça d'una família és expulsat degut a la gelosia d'un altre gos que ja hi havia en la família. 

Cant a la bondat i noblesa del gos, no li estalvia cap misèria al protagonista : l'abandonament, un malentès amb l'agressivitat, la investigació en laboratoris, la gossera-dipòsit, fins al moment de revenja cap al "gos dolent" en forma d'aparició del gos expulsat i una tropa d'animals desnonats a l'exposició canina.

Força dur tot i ser literatura juvenil, es redimeix al final amb un happy ending.

 

LA ESPÍA QUE VESTÍA DE ROJO

Memòries d'Aline Griffith de Romanones, i demostració pràctica de que segueixo llegint-me fins i tot les etiquetes del xampú. A vegades, però, una té una agradable sorpresa, com en aquest cas.

Si podeu superar un llenguatge força viejuno i excessivament florit, trobareu la història de com Aline Griffith es va fer espia,  i com va exercir, a Madrid, durant la Segona Guerra Mundial, en el que sembla que era un niu d'espies on ningú estava per orgues i on podies morir fàcilment si t'embolicaves en jocs perillosos. L'interès es manté perquè narra determinats episodis d'història oculta, i també per la recerca d'un agent doble que aporta un toc d'intriga.