Novel.la d'Andreu Carranza sobre la biografia d'un dels poetes nacionals catalans, Jacint Verdaguer.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.