dilluns, 27 de febrer de 2017

ERIC

Un altre Pratchett.

Semiparodia de Faust, la Ilíada, la guerra de Troia, i l'imperi inca. Poca cosa...

Un aprenent de bruixot, de 13 anys, que vol complir tres desitjos: dominar els regnes, conéixer la dona més bella que hagi existit, i tenir vida eterna, invoca al diable, però se li apareix el desastrós Rincewind, que queda atrapat a la dimensió masmorra.
El seu primer desig es materialitza en una mena de regne prehispánic, que li fa veure que potser dominar el món no és una bona idea.
El segon desig , conéixer la dona més bella, el porta a la guerra de Tsort a conéixer Elenor, potser un pél sobrevalorada com a bellesa.
I el tercer, la vida eterna, els porta a conéixer al Creador, i a viure el món de principi a fi.
Cal destacar el trasllat a l'infern, on la veritable tortura és la burocràcia, i on hi ha nivells, com a l'Infern de Dante.

Molt divertit.


“Hell needed horribly bright, self-centered people like Eric. They were much better at being nasty than demons could ever manage” 



“The captain glared at him. The sergeant put on the poker face that has been handed down from NCO to NCO ever since one protoamphibian told another, lower-ranking protoamphibian to muster a squad of newts and Take That Beach.” 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.