dimecres, 4 de març de 2015

GOING POSTAL

Un altre Pratchett. Moist Von Lipwig, lladre de llarg historial, ha de ser penjat pels seus crims, però se salva en el darrer moment. Lord Vetinari, el governant, li presenta una oferta que no pot rebutjar, en sentit literal, que consisteix en encarregar-se del servei postal de la ciutat d'Ankh-Morpork. El servei porta dècades sense funcionar,  i les cartes s'amunteguen sota la caca dels coloms. A més, només hi ha dos empleats. 
El servei de clacks, torres de senyals, s'ha apropiat del servei de correu, i des de llavors aquest no ha fet sino declinar. A més, els predecessors de Von Lipwig en el càrrec han anat morint en estranyes circumstàncies, i la massa de cartes i paquets ha cobrat vida. 
Finalment tot es resol, no sense una bona dosi de sàtira del nostre món en forma de fantasia. 
Les cites habituals: 


Sobre com afrontar situacions difícils
Speak softly and employ a huge man with a crowbar.” 

Sobre els alts càrrecs
What kind of man would put a known criminal in charge of a major branch of government? Apart from, say, the average voter.

Sobre les crisis econòmiques 

There was no safety. There was no pride. All there was, was money. Everything became money, and money became everything. Money treated us as if we were things, and we died.
But, in truth, it had not exactly been gold, or even the promise of gold, but more like the fantasy of gold, the fairy dream that the gold is there, at the end of the rainbow, and will continue to be there forever - provided, naturally, that you don't go and look. This is known as finance.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.