dilluns, 21 de gener de 2013

FIFTY SHADES OF GREY






Ara mateix no ets ningú si no has llegit aquesta saga, o si no l'estàs llegint.
I aquesta és la meva excusa: ho havia de fer, encara que només fos per criticar-la amb propietat.
 La saga té el seu origen en un fan fiction de Crepuscle, que és com dir que hem fet croquetes d'un guisat que se'ns va cremar.
Reuneix tots els defectes de la saga sense cap de les seves virtuts. Copia l'estructura, gairebé la calca, i l'historia d'un paio super atractiu, indecentment ric, i amb un cantó fosc que necessita redempció ja cansa, la veritat, tant en la vida real (serà que m'estic fent gran...) com en literatura.
Confesso que només he llegit el primer llibre, que em va semblar pobríssim de vocabulari, lamentable des del punt de vista literari, i morbós.
Ja vaig parlar de Crepúsculo, i vaig posar de manifest les seves virtuts com a entreteniment intrascendent. Per aquí es per on podem salvar les Fifty Shades, i també per satisfer la curiositat per un fenómen de venda de llibres, que  no literari. També és útil  per dissimular mentre llegeixes pornografia, perquè sempre quedaràs més intel.lectual si la llegeixes que si et mires pel.lícules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.