RAJ

Gita Mehta novel.la la independència de l'India a travès dels ulls d'una princesa, una maharani, membre d'una casta social destinada a l'extinció.
Es nota l'ingent treball de recerca, però al mateix temps està ben introduït en la novel.la i ajuda a bastir un magnífic retrat de la convulsa Índia del final del colonialisme. L'únic però és que al final no sabem si el llibre parla de l'India o de la protagonista, que, a pesar dels bons presagis, queda eclipsada pels homes de la seva vida en molts moments. No obstant, això també contribueix a fer el personatge més ric en matisos.
En conjunt, molt recomanable com a introducció a un periode històric, i també com a novel.la de qualitat.

MASSA TARD PER A CELIA

Teresa Pàmies viatja a Eslovènia per presentar la versió eslovaca de Testament a Praga, i aprofita per investigar el passat de la seva amiga Cèlia, que s'ha suïcidat recentment.
Combina passatges descriptius dels paisatges eslovacs, de Liubljana...en fi, de llibre de viatges clàssic, amb les veus dels que van conèixer Cèlia i no semblen gaire interessats en saber les raons del suïcidi.
La clau sembla ser en el passat, i concretament en un brigadista que va desaparèixer sense deixar rastre; l'autora n'investiga el parador.
Com tots els llibres de l'autora, es deixa llegir molt bé i sense gaire esforç, i el que ens explica és interessant i convida a seguir. L'únic però és el tint ideològic d'alguns passatges, gens sorprenent en una militant comunista de la vella escola, però que avui dia potser queda, com a mínim en la forma, una mica antic.

PHILOMENA

Martin Sixsmith ens narra la historia real de Philomena Lee i el fill que va ser obligada a donar en adopció. En una Irlanda amb un catolicisme opressiu i culpabilitzador, les noies "caigudes en desgràcia" treballaven en règim de semiesclavatge per a les monges, i criaven als seus fills fins que aquests eren donats en adopció, sovint coaccionant o enganyant a les mares.
Confesso no haver vist la pel.lícula, per la qual cosa no puc comparar gaire. El llibre se centra en la recerca de Philomena, però sobretot en la vida del seu fill, que va ser adoptat per un matrimoni nord americà,  i en la seva recerca de la mare biològica.
Trist sovint, ben documentat, respectuós amb totes les parts, i ben narrat de manera que ens manté a la espera del següent capítol, és un llibre molt recomanable.

THE CASUAL VACANCY

Novel.la de JK Rowling per al públic adult, que no per a adults, no fos cas que la confonguèssim amb literatura erótica.

El membre d'un consell municipal mor inesperadament. Al voltant d'aquesta vacant que cal cobrir es despleguen intrigues polítiques, familiars i descobrim que una plàcida població anglesa no es tan plàcida.
Llibre gens adequat per a fans de la saga Potter, perquè no hi ha fantasia ni màgia ni finals feliços. Potser per la seva llarga experiència desenvolupant personatges adolescents, trobo que aquests estan molt ben dibuixats, però en canvi els adults son força plans. Tal vegada perquè no se'n salva ni un, d'adult. Millor dit, l'únic que se salva és el mort amb el que obrim la novel.la, però potser només se salva per aixó, i perdria tot el seu atractiu si poguéssim entrar dins el seu cap.
En el món real, hi ha paraulotes, violència, pares i mares nefastos...i els nens i els joves en paguen les conseqüències, que a vegades son inevitables. Potser Rowling es volia distanciar conscientment de la saga Potter, però una mica més d'esperança s'hauria agraït.

FIFTY SHADES OF GREY

Ara mateix no ets ningú si no has llegit aquesta saga, o si no l'estàs llegint.
I aquesta és la meva excusa: ho havia de fer, encara que només fos per criticar-la amb propietat.
 La saga té el seu origen en un fan fiction de Crepuscle, que és com dir que hem fet croquetes d'un guisat que se'ns va cremar.
Reuneix tots els defectes de la saga sense cap de les seves virtuts. Copia l'estructura, gairebé la calca, i l'historia d'un paio super atractiu, indecentment ric, i amb un cantó fosc que necessita redempció ja cansa, la veritat, tant en la vida real (serà que m'estic fent gran...) com en literatura.
Confesso que només he llegit el primer llibre, que em va semblar pobríssim de vocabulari, lamentable des del punt de vista literari, i morbós.
Ja vaig parlar de Crepúsculo, i vaig posar de manifest les seves virtuts com a entreteniment intrascendent. Per aquí es per on podem salvar les Fifty Shades, i també per satisfer la curiositat per un fenómen de venda de llibres, que  no literari. També és útil  per dissimular mentre llegeixes pornografia, perquè sempre quedaràs més intel.lectual si la llegeixes que si et mires pel.lícules.

CONVERSES AMB TERESA FORCADES

Conjunt d'entrevistes que Eulàlia Tort ha fet a Teresa Forcades, metgessa, teòloga, i monja benedictina.

He de dir que sóc molt fan del personatge, i que ja venia convençuda de casa. Forcades, de forma insòlita per als seglars, ens mostra com un convent pot ser espai de llibertat. Ens desgrana la seva biografia, on la vocació religiosa però també la mèdica ocupen un lloc preeminent, i també les seves fonamentades i matisades opinions sobre medecina, la indústria farmacèutica, religió i organització de l'Església Catòlica.
En general, Forcades es una veu lúcida i decidida, que no calla encara que el que digui no agradi a la majoria. Aquesta valentia, juntament amb el rigor amb el que fonamenta les seves opinions abans d'expressar-les, fa que tingui molts seguidors. I també fa pensar  que, si hi encara queda gent com ella, tenim   motius d'esperança si ens en hem de sortir de tantes coses.
És una llàstima que alguns només la coneguin per la paròdia del Polònia. Un llibre molt recomanable per recuperar el gust per les opinions matisades.

LA CONSOLANTE

Novel.la d'Anna Gavalda. Es una autora que m'agrada força, com proven altres ressenyes d'aquest blog...però he de dir que aquest llibre m'ha avorrit bastant, i que darrerament em sembla una pèrdua de temps irreparable llegir coses avorrides.

Gavalda té un estil lent i descriptiu que va molt bé per parlar de sentiments, però que aquí es torna en contra de la història, i diria que fins i tot del lector. Cal sumar-hi que no hi ha subjectes en la primera part del llibre, cosa que en dificulta la lectura, en el que per a mi és una llengua estrangera.
Un home s'assabenta de la mort de la mare d'un amic seu d'infantesa, espècie d'amor platònic de quan era petit. A partir d'aquesta anècdota Gavalda gira i tomba i remena sobre l'estat depressiu del seu protagonista, cosa que es fa francament tediosa, avorrida i pesada. He "conegut" altres personatges depressius que no son tan plastes, francament....
La segona part, molt més optimista i vitalista, és més agradable de llegir, amb l'aparició de Kate, un personatge alegre i optimista que viu envoltat d'animals....però que personalment m'ha semblat escapat de "La casa de la pradera".

Vaja, que no m'ha agradat (per si en quedaven dubtes) i que li he donat l'oportunitat de llegir-lo fins al final perquè la Gavalda sempre deixa bon gust de boca, cosa que aquí no m'ha passat.