NO ME ESPEREN EN ABRIL

Alfredo Bryce Echenique ens narra la vida juvenil del seu alter ego Manongo Sterne, expulsat d'una escola privada elitista, que ingressa en un internat encara més elitista, creat perquè els fills de la classe dominant peruana estiguin controlats i educats tal i com desitgen els seus progenitors.

Així com havia gaudit molt de Un mundo para Julius, o de La Vida Exagerada de Martín Romaña, no he gaudit d'aquest llibre. 

Els pijos desvagats i els seus drames no m'han motivat mai, i aquest resulta massa llarg, amb un amor impossible, i el rerefons del Perú dels anys 50-60.

Els personatges son adolescents cruels i generosos, i la narració és a la manera d'un riu, com és habitual en Bryce, però s'hi troben a faltar els tocs d'humor d'altres dels seus llibres. 

LES CONTES DU CHAT PERCHÉ

Marcel Aymé ens narra, des de la perspectiva de les seves protagonistes Delphine i Marinette, dues nenes, la vida en una granja.
Es tracta de literatura apta per a nens, però també per a adults, on les nenes parlen amb els animals com si fossin persones, però els adults se'ls miren des d'una perspectiva purament utilitària.
Els animals i les nenes son còmplices, sovint, davant dels pares,  que exerceixen la seva autoritat sense consultes, i que tenen sota el seu poder als anteriors.
A l'estil de les faules i amb tocs animalistes, son uns contes tendres i divertits alhora. per recuperar una mica el nen interior.