Josep Piera ens narra les seves memòries d'una estada a Nàpols, entre els anys 58-86.
La misèria i la brutícia, omnipresents, es barregen amb la història noble de la ciutat, i amb la narració de la vida quotidiana allí.
Més enllà dels tòpics (o no) i de la criminalitat que narra Gomorra, veiem que la vida diària dels habitants de Nàpols no es gaire diferent de la dels habitants de qualsevol ciutat.
El to es una mica pedant al principi, com si l'autor, professor universitari, no baixés de la tarima per narrar, però abandona la pedanteria en ser seduït, tanmateix, per la ciutat que menyspreava.
La misèria i la brutícia, omnipresents, es barregen amb la història noble de la ciutat, i amb la narració de la vida quotidiana allí.
Més enllà dels tòpics (o no) i de la criminalitat que narra Gomorra, veiem que la vida diària dels habitants de Nàpols no es gaire diferent de la dels habitants de qualsevol ciutat.
El to es una mica pedant al principi, com si l'autor, professor universitari, no baixés de la tarima per narrar, però abandona la pedanteria en ser seduït, tanmateix, per la ciutat que menyspreava.
