VIATGE PELS GRANS MAGATZEMS

Un vell gag de Mikimoto deia que Espinàs havia publicat "A peu pel passadís de casa"; aquest llibre el fa recordar.
Espinàs és capaç de fer bona literatura d'una cosa tan àrida i poc motivadora com uns grans magatzems, fent un llibre de lectura lleugera, àgil i fins i tot interessant d'un entorn prosaic.
M'ha fet pensar que potser, si mai escriu "A peu pel passadís de casa", també serà interessant...

THE HIPPOPOTAMUS

Fry ens regala una novel.la de ficció. Ted Wallace, un impresentable desde gairebé tots els punts de vista, es acomiadat del seu lloc de feina com a crític teatral, i aprofita per agafar un descans...i un encàrrec d'investigar misterioses curacions en una casa de camp de la classe alta britànica.
Narrativament comença bé, fa panxa al mig i desprès remunta de nou.
Un dels fills de la família sembla tenir poders, i al final res no és el que sembla...o sí, i qui té "poders" és qui és capaç d'estimar sense escarafalls ni reconeixement.

PYRAMIDS

Un altre Terry Pratchett. Un aprenent d'assassí (del gremi d'assassins, naturalment) ha passat l'examen per a ser professional. Però és cridat a casa seva, com a hereu d'un regne en mig del desert, travessat per un riu que amb les seves crescudes torna fèrtil la terra, on es construeixen piràmides per a enterrar els morts, i on el rei és una mena de déu vivent. Amb aquests ingredients,es construeix una sàtira sobre el poder polític i religiós, i sobre el que crèiem saber sobre Egipte.

MONSIEUR MALAUSSÈNE

Daniel Pennac ens regala un llibre més de la tronadíssima, disfuncional, i alhora modèlica família Malaussène.
Dues trames criminals, una de venda de tatuatges i l'altra de transplantament de fetus, s'entrecreuen en la vida de Benjamin, el germà de família de tota la saga.
Intriga ben portada i ben escrita, amb girs sorprenents i el toc de surrealisme marca de la casa.

AH, SI? COM PARLAR DE DÉU ALS INFANTS

Francesc Torralba, filòsof, teòleg i pensador creient,examina qüestions de fe en un llenguatge senzill, a través de les preguntes que fa un fill de 12 anys a la seva mare. Sense dogmes, perquè a vegades la millor resposta és un "no ho sé", i perquè la fe es creure, no saber.
S'examinen els orígens, con és Déu, la pregària, el perquè hi ha patiment si Déu existeix i és omnipotent, l'ateisme, la figura de Jesús, la ciència i la religió...en definitiva no es passa per damunt de cap tema.
Molt recomanable per a creient, i per a no creients que vulguin saber més.