THE CASUAL VACANCY

Novel.la de JK Rowling per al públic adult, que no per a adults, no fos cas que la confonguèssim amb literatura erótica.

El membre d'un consell municipal mor inesperadament. Al voltant d'aquesta vacant que cal cobrir es despleguen intrigues polítiques, familiars i descobrim que una plàcida població anglesa no es tan plàcida.
Llibre gens adequat per a fans de la saga Potter, perquè no hi ha fantasia ni màgia ni finals feliços. Potser per la seva llarga experiència desenvolupant personatges adolescents, trobo que aquests estan molt ben dibuixats, però en canvi els adults son força plans. Tal vegada perquè no se'n salva ni un, d'adult. Millor dit, l'únic que se salva és el mort amb el que obrim la novel.la, però potser només se salva per aixó, i perdria tot el seu atractiu si poguéssim entrar dins el seu cap.
En el món real, hi ha paraulotes, violència, pares i mares nefastos...i els nens i els joves en paguen les conseqüències, que a vegades son inevitables. Potser Rowling es volia distanciar conscientment de la saga Potter, però una mica més d'esperança s'hauria agraït.

FIFTY SHADES OF GREY

Ara mateix no ets ningú si no has llegit aquesta saga, o si no l'estàs llegint.
I aquesta és la meva excusa: ho havia de fer, encara que només fos per criticar-la amb propietat.
 La saga té el seu origen en un fan fiction de Crepuscle, que és com dir que hem fet croquetes d'un guisat que se'ns va cremar.
Reuneix tots els defectes de la saga sense cap de les seves virtuts. Copia l'estructura, gairebé la calca, i l'historia d'un paio super atractiu, indecentment ric, i amb un cantó fosc que necessita redempció ja cansa, la veritat, tant en la vida real (serà que m'estic fent gran...) com en literatura.
Confesso que només he llegit el primer llibre, que em va semblar pobríssim de vocabulari, lamentable des del punt de vista literari, i morbós.
Ja vaig parlar de Crepúsculo, i vaig posar de manifest les seves virtuts com a entreteniment intrascendent. Per aquí es per on podem salvar les Fifty Shades, i també per satisfer la curiositat per un fenómen de venda de llibres, que  no literari. També és útil  per dissimular mentre llegeixes pornografia, perquè sempre quedaràs més intel.lectual si la llegeixes que si et mires pel.lícules.

CONVERSES AMB TERESA FORCADES

Conjunt d'entrevistes que Eulàlia Tort ha fet a Teresa Forcades, metgessa, teòloga, i monja benedictina.

He de dir que sóc molt fan del personatge, i que ja venia convençuda de casa. Forcades, de forma insòlita per als seglars, ens mostra com un convent pot ser espai de llibertat. Ens desgrana la seva biografia, on la vocació religiosa però també la mèdica ocupen un lloc preeminent, i també les seves fonamentades i matisades opinions sobre medecina, la indústria farmacèutica, religió i organització de l'Església Catòlica.
En general, Forcades es una veu lúcida i decidida, que no calla encara que el que digui no agradi a la majoria. Aquesta valentia, juntament amb el rigor amb el que fonamenta les seves opinions abans d'expressar-les, fa que tingui molts seguidors. I també fa pensar  que, si hi encara queda gent com ella, tenim   motius d'esperança si ens en hem de sortir de tantes coses.
És una llàstima que alguns només la coneguin per la paròdia del Polònia. Un llibre molt recomanable per recuperar el gust per les opinions matisades.