A partir del desgraciat accident del Costa Concordia, potser la moda de fer creuers anirà de baixa. No correspon a aquest blog parlar d’actualitat, ni del capità Francesco Sch(r)ettino, però si de gastronomia. Som-hi, doncs.
En general, la cuina de creuer es basa en un bufet per a tots els públics, i un restaurant principal on s’hi menja alta cuina clàssica. A partir d’aquí, les nostres experiències:
Royal Caribbean (Voyager of the Seas, 2007): Hi ha menjar disponible a tota hora. Pastisseria molt bona, buffet d’esmorzar excel·lent, restaurant amb les especialitats clàssiques, on és difícil menjar lleuger si es volen tastar els plats del dia, però on sempre hi haurà plats de planxa i amanida.
Costa Cruceros: (Costa Atlantica, 2008). El bufet és caòtic en quant a organització, i més aviat fluix. Sempre hi ha pizza i hamburgueses. Les postres tenen una presentació gens agradable. El restaurant, però, es manté en la línia clàssica típica dels creuers. El que sí es recomanable és el té amb pastes que se serveix al Florian (copia del cafè del mateix nom que tenen tots els vaixells de la naviera) encara que no sempre s’arriba a temps de berenar.
Princess (Crown Princess, 2010): Un bufet molt bo i ben presentat tant als migdies com per esmorzar. L’esmorzar, amb una versió una mica reduïda, se serveix també al restaurant principal. Princess aposta per l’espectacle, però la seva cuina és molt bona, i el restaurant principal té un toc més modern. Excel·lent el High Tea de la tarda, com no pot ser d’altra manera en una companyia britànica, encara que gens bo si voleu guardar la línia.
Celebrity (Celebrity Silohuette, 2011): Vam tenir el privilegi de gairebé estrenar aquest preciós vaixell. Aquesta companyia aposta per l’experiència gastronòmica, i cal dir que no decep gens. Magnífic bufet, amb especialitats de tot el món perfectament resoltes, un bufet permanent d’amanides, i un altre de pans. Esmorzars completíssims i dinars excel·lents, i presentacions impecables, cosa gairebé miraculosa en un bufet per on hi passa tanta gent. Per sopar, hi ha un restaurant principal, que és l’únic restaurant de creuer on m’han servit carn feta al punt perfectament. Hi trobem els plats de cuina clàssica però també una bona dosi d’innovació, unes presentacions de restaurant d’alta cuina, i en general un nivell de restaurant amb unes quantes estrelles Michelin. A més, els vaixells d’aquesta classe tenen un restaurant anomenat Q, on el menú es un Ipad. En ell es trien gustos i sensacions, i el cambrer et guia per un viatge gastronòmic. Està pensat per a compartir amb diversos comensals, amb bon estómac i ganes de gaudir de la cuina del món. Els camarots de classe Aqua tenen un restaurant específic, on es practica cuina “neta”, amb emulsions en comptes de cremes i coccions curtes. També hi ha el Tuscan Grille, que diu que fa cuina “masculina”: pasta, carn a la graella, i amanides per dissimular, i el Murano, que practica cuina francesa clàssica. Tots ells son de pagament apart, però amb un preu més que raonable (uns 30 dòlars, preu tancat mengis el que mengis). També hi ha altres opcions de fer un mos, com una creperia a 5€, però tenint bufet a tota hora no els vam aprofitar. Vaja, que en aquest hi vam guanyar uns quants quilets....però molt a gust, aixó sí.
