LA CONSOLANTE

Novel.la d'Anna Gavalda. Es una autora que m'agrada força, com proven altres ressenyes d'aquest blog...però he de dir que aquest llibre m'ha avorrit bastant, i que darrerament em sembla una pèrdua de temps irreparable llegir coses avorrides.

Gavalda té un estil lent i descriptiu que va molt bé per parlar de sentiments, però que aquí es torna en contra de la història, i diria que fins i tot del lector. Cal sumar-hi que no hi ha subjectes en la primera part del llibre, cosa que en dificulta la lectura, en el que per a mi és una llengua estrangera.
Un home s'assabenta de la mort de la mare d'un amic seu d'infantesa, espècie d'amor platònic de quan era petit. A partir d'aquesta anècdota Gavalda gira i tomba i remena sobre l'estat depressiu del seu protagonista, cosa que es fa francament tediosa, avorrida i pesada. He "conegut" altres personatges depressius que no son tan plastes, francament....
La segona part, molt més optimista i vitalista, és més agradable de llegir, amb l'aparició de Kate, un personatge alegre i optimista que viu envoltat d'animals....però que personalment m'ha semblat escapat de "La casa de la pradera".

Vaja, que no m'ha agradat (per si en quedaven dubtes) i que li he donat l'oportunitat de llegir-lo fins al final perquè la Gavalda sempre deixa bon gust de boca, cosa que aquí no m'ha passat. 

LA JOYA DE LA CORONA

Novel.la de Paul Scott que inicia el seu Quartet del Raj, i que va ser objecte d'una adaptació televisiva de Granada Television als anys 80.
El Macguffin de la història és  triangle amorós que s'estableix entre Hari Kumar, un indi educat a l'anglesa i per tant situat entre dos móns cap dels quals és seu del tot; Daphne Manners, anglesa soltera i sense familiars directes, que rebutja el racisme dels seus conciutadans; i Ronald Merrick, sergent de policia anglès destinat a l'ïndia, entestat a mantenir l'statu quo colonial.
Aquesta història d'amor impossible amb tragèdia inclosa serveix a l'autor per a fer un excel.lent retrat de l'India del final del domini britànic, quan les coses començaven a canviar però potser no tant.
Recomanable com a novel.la a seques, i per entendre un temps i un lloc prou interessants. 

A LITTLE HISTORY OF THE WORLD

Un excel·lent repàs d’Història Universal, una molt bona introducció per als qui no en tinguin massa idea, i sobretot, un llibre magnífic per regalar a un nen o nena als qui agradi la matèria.

El llibre és ambiciós i didàctic alhora, escrit per E.H.Gombrich, professor universitari d’Història, que la va escriure als 26 anys, en un periode de sis mesos, i la va revisar més endavant.

La única pega, l’estil en que està escrit pot ser una mica massa infantil per al lector adult.

 

CARPE JUGULUM

En aquesta novel.la de Terry Pratchett, uns vampirs modernitzats, sota el lema “Carpe Jugulum”, amenacen la pau al regne de Lancre. Les bruixes s’hi hauran d’enfrontar. Es tracta d’un dels llibres on apareixen Gytha Ogg i Esmerelda Weatherwax, les bruixes de Lancre, que ho són, més que per cap poder especial, per ser dues dones grans que coneixen molt bé la naturalesa humana.

Recomanable per als aficionats a la literatura de vampirs: n’és una bona sàtira.

In Ghat they believe in vampire watermelons, although folklore is silent about what they believe about vampire watermelons. Possibly they suck back.

The smug mask of virtue triumphant could be almost as horrible as the face of wickedness revealed.

"It's not as simple as that. It's not a black-and-white issue. There are so many shades of gray."
"There's no grays, only white that's got grubby. I'm surprised you don't know that. And sin, young man, is when you treat people as things. Including yourself. That's what sin is."
"It's a lot more complicated than that-"
"No. It ain't. When people say things are more complicated than that, they means they're getting worried that they won't like the truth. People as things, that's where it starts."
"Oh, I'm sure there are worse crimes-"
"But they starts with thinking about people as things…"

THE MARRIAGE BUREAU FOR RICH PEOPLE

Amb un aire de pel·lícula de Bollywood amb tocs de Jane Austen, la primera novel.la de Farahad Zama ens explica la historia del Sr. Ali, que, un cop retirat, decideix obrir una agència matrimonial a la ciutat del sud de la Índia on viu. Els clients venen i van, i ens permeten conèixer les tradicions matrimonials d’aquest país, els seus colors, sabors i aromes. Com a subtrames, el fill “revolucionari” del Sr.Ali i els problemes de l’Aruna, l’ajudant que contracta.

No és un llibre que et canviï la vida, però és distret, es llegeix bé, et fa conèixer maneres de viure diferents a les teves i, en definitiva, està ben escrit, que no és poc.

CAN JOSEP, UN DESCOBRIMENT

Avui torno a parlar d'un lloc de la mena que a mi m'agraden. Si bé l'aspecte extern no convida a entrar-hi, un cop a dins hi trobareu tota mena de memorabilia cinèfila i musicòfila per les parets, a més d'una bandera republicana que seria "king size" si no fos una contradicció expressar-ho així. Una carta breu, amb plats contundents i alguna amanida il.lustrada, i un producte excel.lent, fet al moment en tots els casos.
Vam compartir un foie poelée, unes croquetes de bacallà i de carn molt bones, una morcilla de León espectacular, un filet ibèric al.lucinant, una amanida de tomàquets i olives molt gustosa, un plat de cards boníssim (verdura difícil de trobar però que ben feta es molt bona). De postres, gelat de torró, formatge i per part meva mató amb mel.
Els preus oscil.len entre els 15 euros (el foie) i els 7 (les amanides), i si bé no és un lloc hiperbarat, el producte és fresc i de qualitat, així que la relació qualitat-preu és més que correcta. La mida dels plats i el tipus de cuina el fan ideal per compartir entre diverses persones.

El trobareu a Roger de Flor 237 (entre Córsega i Rosselló), i el telèfon és el 630 81 65 65. No obren dissabtes ni diumenges, i els divendres es complicat trobar-hi taula.
 

OTRO MUNDO ES POSIBLE...DESDE JESÚS

Gonzalez Faus fa un tractat d’etica cristiana, o millor dit, jesuánica (de Jesús). Actualitzant la pregunta que ens feien a la catequesi de petits, Què faria Jesús?,  i plantejant-la al lector adult, ens situa primer en la societat de l’Israel dels temps de Jesús, examinant-ne la situació econòmica, política i cultural. Només per això el llibre ja és interesantisim.

A partir d’aquí, aquesta ètica per a creients i no creients examina l’actitud de Jesús davant les diverses injustícies del seu temps, i de rebot, de les actuals. Amb el seu estil bel·ligerant i ben fonamentat alhora, reparteix quan cal i també fa autocrítica. Acostumat a escriure per al públic general (es col.laborador de La Vanguardia)  Faus ha escrit un llibre imprescindible per a qui vulgui entendre els fonaments ètics de la nostra cultura.

 

RESTAURANT LIBENTIA

Situat al mateix local on estava el restaurant OT (Córsega 537), el Libentia és una opció moderna, elaborada, molt cuidada, i econòmica perquè sempre hi fan menú: 15 euros si és al migdia, i 25 a  la nit, IVA inclòs i begudes, amb moderació, també.

També s’hi pot menjar a la carta, i el plat més car val 24 euros.

Nosaltres vam menjar escalivada amb anxoves, plat senzill i sense complicacions però molt bo, i cremós de patata, ou poché i papada.  Damunt d’un puré de patata cremós, s’hi trobava una làmina cruixent de papada i un ou poché. La combinació era  molt encertada, i el plat molt adequat per a un sopar hivernal.

De segon, arròs de muntanya, boníssim, i rogers amb albergínia fumada. Si bé en els primers s’opta per un producte barat però de qualitat i ben treballat, en els segons hi trobem clàssics com el rap, el chuletón, i d’altres productes més difícils de trobar com el garrí. En qualsevol cas, la combinació de gustos i textures del roger i l’albergínia ens va agradar molt.

Les postres, també incloses, ens van agradar igualment.

El restaurant és fruit de l’associació de dos amics: poques taules, poc personal, costos i marges ajustats, i molta valentia i professionalitat.

En el cantó dels peròs, només un: tenen un reservat que no ho és gaire, tant per als que hi estan, com per a la resta de clients: se sent tot.

LA MASCARA MAYA

 

Llibre de Juan Martorell. Una arqueòloga francesa, col·laboradora d’un programa de divulgació sobre arqueologia,  es reclamada per investigar unes restes de cultura maia molt ben conservades. Tot sembla apuntar a un dels tresors mítics d’aquesta civilització: la màscara de jade, que segons es diu conté el coneixement dels déus.

La narració alterna entre les investigacions dels arqueòlegs, en l’actualitat, i el temps dels maies, en passat. Està prou ben documentada, com sol passar en aquests tipus de llibres, fins i tot amb un excés de dades, com també sol passar.

En resum, un llibre per aprendre alguna cosa sobre els maies, i distreure’ns  sense més. 

MENJAR ALS CREUERS

A partir del desgraciat accident del Costa Concordia, potser la moda de fer creuers anirà de baixa. No correspon a aquest blog parlar d’actualitat, ni del capità Francesco Sch(r)ettino, però si de gastronomia. Som-hi, doncs.

En general, la cuina de creuer es basa en un bufet per a tots els públics, i un restaurant principal on s’hi menja alta cuina clàssica. A partir d’aquí, les nostres experiències:

Royal Caribbean (Voyager of the Seas, 2007): Hi ha menjar disponible a tota hora. Pastisseria molt bona, buffet d’esmorzar excel·lent, restaurant amb les especialitats clàssiques, on és difícil menjar lleuger si es volen tastar els plats del dia, però on sempre hi haurà plats de planxa i amanida.

Costa Cruceros: (Costa Atlantica, 2008). El bufet és caòtic en quant a organització, i més aviat fluix. Sempre hi ha pizza i hamburgueses. Les postres tenen una presentació gens agradable. El restaurant, però, es manté en la línia clàssica típica dels creuers. El que sí es recomanable és el té amb pastes que se serveix al Florian (copia del cafè del mateix nom que tenen tots els vaixells de la naviera) encara que no sempre s’arriba a temps de berenar.

Princess (Crown Princess, 2010): Un bufet molt bo i ben presentat tant  als migdies com per esmorzar. L’esmorzar, amb una versió una mica reduïda, se serveix també al restaurant principal. Princess aposta per l’espectacle, però la seva cuina és molt bona, i el restaurant principal té un toc més modern. Excel·lent el High Tea de la tarda, com no pot ser d’altra manera en una companyia britànica, encara que gens bo si voleu guardar la línia.

Celebrity (Celebrity Silohuette, 2011): Vam tenir el privilegi de gairebé estrenar aquest preciós vaixell. Aquesta companyia aposta per l’experiència gastronòmica, i cal dir que no decep gens. Magnífic bufet, amb especialitats de tot el món perfectament resoltes,  un bufet permanent d’amanides, i un altre de pans. Esmorzars completíssims i dinars excel·lents, i presentacions impecables, cosa gairebé miraculosa en un bufet per on hi passa tanta gent. Per sopar, hi ha un restaurant principal, que és l’únic restaurant de creuer on m’han servit carn feta al punt perfectament. Hi trobem els plats de cuina clàssica però també una bona dosi d’innovació, unes presentacions de restaurant d’alta cuina, i en general un nivell de restaurant amb unes quantes estrelles Michelin. A més, els vaixells d’aquesta classe tenen un restaurant anomenat Q, on el menú es un Ipad. En ell es trien gustos i sensacions, i el cambrer et guia per un viatge gastronòmic. Està pensat per a compartir amb diversos comensals, amb bon estómac i ganes de gaudir de la cuina del món. Els camarots de classe Aqua tenen un restaurant específic, on es practica cuina “neta”, amb emulsions en comptes de cremes i coccions curtes. També hi ha el Tuscan Grille, que diu que fa cuina “masculina”: pasta, carn a la graella, i amanides per dissimular, i el Murano, que practica cuina francesa clàssica. Tots ells son de pagament apart, però amb un preu més que raonable (uns 30 dòlars, preu tancat mengis el que mengis). També hi ha altres opcions de fer un mos, com una creperia a 5€, però tenint bufet a tota hora no els vam aprofitar.  Vaja, que en aquest hi vam guanyar uns quants quilets....però molt a gust, aixó sí.