THE LIGHT FANTASTIC

La segona novel·la de Terry Pratchett ambientada al Món Disc. És una continuació de la primera, tota una excepció en aquesta llarguíssima saga, i acompanya al bruixot Rincewind desprès de caure per l’horitzó. Un dels vuit encanteris més poderosos s’ha allotjat en el seu cap, i això és el que el salva una i altra vegada. A més, tots vuit han de ser pronunciats a l’hora si es vol salvar el món de la destrucció, perquè està a punt de xocar amb una estrella.

Rincewind no és un dels meus personatges preferits, però els secundaris son magnífics. Cohen el bàrbar, un heroi una mica envellit; el turista Twoflower i el seu equipatge màgic; la Mort, i una mena de secta apocalíptica que es dirigeix a les muntanyes, no per salvar-se sinó per tenir millor vistes de la fi del món, proporcionen els moments més divertits del llibre.

Com sempre, unes quantes cites:

It looked like the sort of book described in library catalogues as "slightly foxed", although it would be more honest to admit that it looked as though it had beed badgered, wolved and possibly beared as well.

The point is that descriptive writing is very rarely entirely accurate and during the reign of Olaf Quimby II as Patrician of Ankh some legislation was passed in a determined attempt to put a stop to this sort of thing and introduce some honesty into reporting. Thus, if a legend said of a notable here that "all men spoke of his prowess" any bard who valued his life would add hastily "except for a couple of people in his home village who thought he was a liar, and quite a lot of other people who had never really heard of him."

RESTAURANT H1898

Restaurant de l’hotel 1898, situat en plena Rambla, en l’edifici que havia estat Tabacos de Filipinas i on s’avorria Jaime Gil de Biedma.

Hi vam tastar el menú degustació, que està d’oferta 2x1 i que surt, begudes incloses, per uns 60€ totes dues persones.

La cuina es elaborada però reconeixible, amb una certa obsessió pels formatges (encara que tots de gust massa suau per a mi) i pels bolets.

A destacar l’amanida verda amb dàtils, crema de parmesà i coulis de gerds, un plat clàssic de” fullaraca” reinventat i molt ben interpretat.

El punt creatiu el posa el capuccino de ceps amb idiazábal, servit en tassa com si fos efectivament un capuccino, i que recrea la clàssica crema de bolets de manera intel·ligent.

Era molt bo el caneló de cua de bou, perfecte de gust i textura, i també el sorbet de mojito que era el pre-postre.

La resta de plats també eren bons, sense cap estridència.

La pega és el local, decorat sense massa gràcia, tret de les fotografies en blanc i negre, amb un mobiliari i una il·luminació que no el fan gens acollidor: de fet, és la sala on se serveixen els esmorzars, i es nota, massa.

En general, però, és una bona opció per un sopar tranquil en parella, amb una cuina cuidada i un servei atent i professional. 

PETITA ILLA

Aquest llibre el vaig trobar al costat d’un contenidor, lloc on no pertany en absolut perquè és una lectura que he gaudit molt.

Novel·la d’Andrea Levy que retrata la immigració caribenya a Anglaterra. El llibre té tres veus: Gilbert, un soldat llicenciat jamaicà, que desprès de lluitar per la Mare Pàtria es troba que la rebuda no és la que esperava; Hortense, la seva dona, educada amb maneres angleses que topa amb el menyspreu dels anglesos; i Queenie, la propietària de la casa on els dos anteriors lloguen una habitació.

En la novel.la se’ns parla de la guerra, des del punt de vista dels soldats de les “colònies”, que se sorprenien del racisme de l’exèrcit americà (amb batallons segregats) per topar desprès de la guerra amb un racisme més subtil però encara més cruel en el país pel qual havien lluitat. Queenie, a més, ha de cuidar al seu sogre, malalt mental des de la Primera Guerra Mundial, mentre el seu marit no torna a casa tot i fer dos anys que ha estat llicenciat. Hortense, que podia permetre’s un cert aire de superioritat a la seva illa natal per la seva pell clara i el seu títol de mestra, es troba que les feines a les que pot tenir accés a Londres son d’un altre tipus, i ha d’encaixar la decepció pel que troba en la seva vida a la metròpoli.

Més tard s’hi incorpora Bernard, el marit de Queenie, amb les seves experiències durant la guerra i desprès, en la repressió de les revoltes a l’Índia.

Història de personatges magníficament dibuixats, ens mostra uns punts de vista que no coneixem sobre uns fets que sí que coneixem: guerra, post guerra i immigració. Altament recomanable, l’única pega es que la trama culebroneja a estones, però l’embolcall, les veus que ens parlen i la manera en que està escrita fan que sigui absolutament perdonable.