UNE GOURMANDISE

Muriel Barbery, desprès de l’èxit de “L’elegance du hérisson”, publica una novel.la anterior amb un altre dels habitants del número 7 de la Rue de Grenelle  com a protagonista. Es tracta del crític gastronòmic Pierre Arthen. Quan la història comença sabem que s’està morint,  i el fil conductor és la seva recerca del  SABOR  amb majúscules, que havia trobat i que no recorda.

Amb aquesta mínima anècdota, l’autora ens porta per la relació d’aquest personatge amb tots els que l’envolten, a través de petits monòlegs. Un personatge  que té tots els números per ser odiós (mal marit, mal pare, aparentment incapaç d’estimar o de valorar algú que no sigui ell mateix) ens acaba mostrant un cert rostre humà, com una mena de Darth Vader culinari. Intercalat amb descripcions de plats i d’ingredients, és un llibre que es llegeix bé, que fa passar una bona estona i que fa venir ganes de menjar, perquè les paraules es deixen assaborir igual que la bona cuina. Un bombonet, doncs, que si fos més llarg embafaria però que té la mida justa perquè n’apreciem tots els matisos i en gaudim. 

WICKED

És un llibre que vaig estar a punt de regalar a una nena de 12 anys, i per sort, no ho vaig fer. Finalment vaig decidir guiar-me pel bon criteri de no regalar un llibre que no he llegit.

El gènere fantàstic m’agrada, potser per la creació de móns paral·lels, potser perquè permet dir coses que en una novel·la realista queden poc subtils, potser perquè els grans llibres de gènere fantàstic tenen diversos nivells de lectura, potser perquè com a entreteniment trobo que no tenen rival.

Cap d’aquestes virtuts es troba a Wicked, de Gregory Maguire. La història és una mena de spin-off del Mag d’Oz, que pretén explicar-nos la vida i els temps de la Malvada Bruixa de l’Oest. Al naixement d’una nena verda i lletja en una família desestructurada, en un temps de convulsió social i dictadura, segueixen un munt de subtrames que no s’acaben de tancar; un personatge principal que és sistemàticament malinterpretat i menyspreat (la bruixa); que ni tan sols és bruixa; sexe i violència morbosos i gratuïts; desesperança sense fi; trames polítiques que no aclarim mai; una història romàntica forçada,  i un final precipitat desprès de torturar al lector durant 500 pàgines.

Resumint: no cal que perdeu el temps.