Novel·la d’Alice Walker, autora de El color porpra, titulada originàriament The Temple of my Familiar.
Com sembla ser comú en aquesta autora, es barreja la fàbula amb el manifest polític. No hi ha una narració linial, sino que seguim a uns personatges interrelacionats (La Lissie, que recorda les seves vides passades, i en Hal, el seu company el Sr. Hal,; el músic Arveyda i la seva dona Carlotta; la Fanny, que s’enamora del esperits que veu, i el seu marit Suwelo que no l’entén per molt que ho intenti) Així es configura un fris del que en podríem anomenar la “negritud” i la seva evolució històrica, que és bàsicament una història d’opressió i de repressió, explicada a més des d’un punt de vista que ens sorprèn.
El llenguatge és molt poètic, i tot i la no-linialitat de la trama, enganxa prou com per seguir llegint, i com per fer que el món desaparegui al teu voltant, a estones.
Els contres son l’excés de pamfletarisme i el to pontificador que s’acaba fent cansat i cansino. Massa victimisme i massa pocs matisos: els homes blancs NO son els culpables de tots els mals del món, al revés del que ens vol fer creure Walker. Els seus personatges, a més, quan fan discursos polítics, no s’independitzen de la seva autora, cosa que fa el discurs encara més repel·lent: veiem tan clar que ens volen alliçonar sobre què hem de pensar, que no volem seguir el que se’ns diu. El discurs, doncs, acaba tenint l’efecte contrari que busca, i acaba caient en el racisme i xovinisme de gènere que imputa als qui critica.
El segon contra, en el meu cas, era la pèssima traducció al castellà, literal en moltes ocasions, que no només es carregava els matisos i el to poètic, sinó que es feia inintel·ligible en les frases fetes. No acostumo a mirar mai qui tradueix els llibres que llegeixo, però he d’agrair profundament la feina callada, discreta i perfecta de tants traductors bons com hi ha. En aquest cas, la feina ni és callada, ni discreta, i dista molt de ser perfecta. És el cas més flagrant de mala traducció que he vist mai.
No obstant, la poesia d’Alice Walker, la seva potència com a narradora i el munt de coses interessants que té a dir aconseguien arribar tot i la pèssima traducció, i justifiquen la lectura d’aquest llibre.
