dijous, 29 d’abril del 2010

DEWEY


Llibre escrit per Vicki Myron, bibliotecària amb aspecte d’ídem, amb la col·laboració de Bret Witter. Ens explica la historia d’en Dewey Readmore Books, un gat que va ser trobat en un fred matí a la bústia de retorn de llibres d’una biblioteca, i com es va fer seus a tots els humans que va conèixer. El gat acabarà vivint a la biblioteca i sent famós a tot el món. Aquest és el punt de partida, però el llibre ens explica molt més: les successives crisis econòmiques que va viure la petita ciutat de Spencer: atur, reconversions del sector agrícola, especuladors...; la història familiar de Vicki Myron, i com va criar a la seva filla tota sola, com el càncer i l’alcohol van trencar la seva família, i com, a pesar de tot, van saber tirar endavant.

Només una pega: Vicki Myron creu en la cultura de l’esforç, i a estones es fa una mica pesada. Les coses acostumen a costar d’aconseguir, però el que ens ve donat gratuïtament no té, necessàriament, menys valor. En Dewey, precisament, és un exemple d’aquesta gratuïtat.

És un llibre que agradarà als que els agraden els llibres: l’escenari és una biblioteca, a partir de la qual seguim a en Dewey; veiem com la biblioteca es transforma amb l’arribada de les noves tecnologies, veiem com és un punt de trobada per als infants, com els seus empleats intenten convertir-la en un punt d’ajut davant l’atur, veiem com la reformen...

També agradarà als que els agraden els gats. Dewey sedueix als humans d’aquella manera silenciosa i subtil que només els gats coneixen. Dewey dóna per sentat que l’hem d’estimar i respectar, com fan els gats, que sovint consideren que som millors del que en realitat som. Dewey sap qui necessita un refregada, una moixaina o simplement la seva presència a distància, amb aquell sisè sentit dels felins. L’amor dels gats és discret, silenciós i sense grans escarafalls, i així és en Dewey.

Agradarà també a qui vulgui conèixer la història d’una petita ciutat d’Iowa, Amèrica profunda i real, i l’esperit de superació d’una comunitat petita davant l’adversitat.

I aquesta és la millor lliçó que, sense voler-ho, ens dóna Dewey: com la vida continua, obstinadament. Com la mort i l’adversitat en són part, i com un petit canvi pot modificar la perspectiva de les coses i ser font d’inspiració. El llibre dura els 19 anys que va viure en Dewey, i a pesar de la tristor final, veiem que el llegat d’en Dewey, si és que els gats entenen de llegats, és aquest: la vida ha de seguir, i segueix amb o sense nosaltres. És cosa nostra que ens hi sumem o ens n’apartem, però la vida és una energia obstinadíssima, com l’arbre tallat que torna a brotar a la primavera, com el malalt terminal que supera totes les previsions dels metges, o com els milers de gatets rescatats d’una mort segura cada dia en el món.

dimecres, 28 d’abril del 2010

UN CLÀSSIC PER LA REMUNTADA

LA CROADA (PERE QUART)

Quan s'acosta l'hora
les àvies i els petits s'agemoleixen
al fons de les alcoves;
i al recambró de la higiene
donzelles sospiroses
s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.

Però els barons -fixeu-vos-hi!-
s'alzinen com pollancres
vora la taula devastada;
surten al porxo,
escruten el cel, color de perla falsa.
Bròfecs com els herois en crisi,
abracen per damunt
la muller eixuta,
que temps ha malalteja.
(El gos lànguidament udola
abocat a l'eixida.)

I "Adéu!" criden tots
amb veu entera,
i alcen el braç a mitges,
secrets escèptics tal vegada,
però en l'extrem inexorables.

De dos en dos,
centenars i milers,
es llancen
a les desertes vies de la tarda.

Entre marcials i amotinats
avancen, corren
-escamots convergents,
centúries, legió-
impetuosos, emulant-se
en la carrera única
com assumits pel fat enorme
de les grans ofensives
o els grans èxodes.

Perillosament -oh sí,
que en l'aire sobreneda
un pensament de pluja-,
catòlics de debò,
croats unànimes,
com
un
sol
home,
van a l'estadi nou, van a l'estadi.

dilluns, 26 d’abril del 2010

RUSOS


Novel·la d’Edward Rutherfurd, autor també de London. Són dos llibres molt similars, dos novel.lots històrics de gruix considerable, molt ben documentats i explicats des de la perspectiva de diversos personatges i els seus descendents. London em va agradar bastant, i Rusos estava a la prestatgeria de llibres pendents des de feia temps. Intimidava pel seu gruix, i per la temàtica que, en principi no em resultava gaire atractiva, de la història de Rússia. Superada la intimidació, per la recomanació d’un amic, m’hi he enfrontat, i m’ha agradat bastant, sense arribar a ser un llibre que m’hagi marcat.

Tinc l’edició de novel·la històrica d’El País, en dos volums, que ocupen cadascun 500 pàgines aproximadament. Crec, però, que el deuria comprar al Mercat de Sant Antoni.

Partim de la fundació d’un poblet anomenat Russka (títol original del llibre), en la primeria de l’Edat Mitjana, i seguim als descendents de dos personatges que es troben: un nen, i un guerrer de la tribu dels alans.

És interessant perquè està documentadíssim, i aquesta és una de les pegues, que cau en l’excés d’informació explicant com es vesteixen els personatges, com mengen, com són físicament segons la seva etnia....però sempre ens queda el dret a saltar paràgrafs.

Té interès també per saber una mica de la historia d’un país, Rússia, que es pot resumir (la frase és de l’amic que me’l va recomanar) dient que han estat sempre un poble oprimit, i que només han canviat d’opressor. Aquest en seria el resum, però amb el llibre podem matisar i entendre una mica la peculiar idiosincràsia russa, que explica també la seva història.

A nivell personal, certes èpoques tenen més interès que d’altres, i els voltants de la Revolució Russa estan molt ben explicats, destruint alguns mites.

Els personatges ens condueixen, i per tant, veiem els esdeveniments des de la seva perspectiva i des del seu interès, però no ens hi fan implicar massa. No hi ha personatges commovedors, ni personatges amb els que s’empatitzi, perquè no acaben de baixar mai del “quadre” en el que l’autor els mostra. El mateix autor no sembla empatitzar-hi gaire, perquè a vegades els tracta amb un cert aire de superioritat. Rússia ha patit un retard de segles en incorporar-se a la modernitat, i Rutherfurd els mira a vegades com als parents pobres que no tenen estudis.

En general, però, un llibre que està molt bé per allò de “instruir deleitando”, i també perquè es llegeix sense grans esforços, més enllà de la longitud, i fa amè un tema molt dens.

dimarts, 6 d’abril del 2010

HOSTAL BONAVISTA


Avinguda Catalunya, 14, Cervera. http://www.hotelbonavista.com/

Aquest hostal, situat a Cervera a tocar del casc històric, ha estat una agradable sorpresa. Reformat de poc, té una categoria de tres estrelles, però no ens hi vam estar, només hi vam menjar.

Hi fan un menú diari, que el dissabte Sant costava 20€, amb un munt de plats per triar. Begudes no incloses. La cuina és tradicional catalana, amb una presentació curosa, i unes racions adequades, ni excessives ni escarransides.

Per recomanar uns canelons de bolets absolutament canònics: però dintre dels primers, també era molt bona l’albergínia farcida. Les faves a la catalana, amb molt bon aspecte, també van agradar però se’ls va trobar com a defecte un gust massa pujat. La sopa de caldo també va agradar. Entre els segons, vam tastar una cua de bou deliciosa, amb una salsa lleugerament perfumada de canyella i amb un punt dolç, per sucar-hi pa (i ho diu algú que no acostuma a sucar pa); les galtes de vedella també eren molt bones, amb una cocció tan pausada que es desfeien a la boca. El fricandó també estava molt ben cuinat, amb una salsa deliciosa i amb llenegues. Si us agraden les opcions més simples, el xai a la brasa també era una bona opció, ben guarnit, ben cuinat i amb una carn de qualitat sense gens de “llana”. Les postres, més senzilles, eren majoritàriament gelats o mousses, i mató amb codonyat, però en la línia de la casa, ben presentades.

El servei és molt atent, com ha de ser en un negoci familiar (tercera generació) i finalment amb cafès i begudes va sortir per uns 23€ per persona, preu més que prudent tenint en compte que hi vam menjar magníficament.

Recomanable per a tothom qui li agradi la cuina tradicional. Desprès, aneu a comprar xocolata a la pastisseria Puig, al carrer Major nº28, que la fan boníssima.